Intro

A Kun Koro oferim assessorament orientat a equips de menjador d’escoles públiques o privades i projectes de lleure que vulguin apropar-se o aprofundir en un acompanyament respectuós cap als infants, les famílies i el propi equip.

Kun Koro significa “amb cor” en Esperanto. Per a nosaltres representa acompanyar des del cor, des d’un lloc sentit, des de les necessitats dels infants, el vincle i l’afecte.

Treballem des de fa anys a la franja de migdia de l’escola pública viva i activa Congrés-Indians. Quan l’escola va obrir les seves portes, tot oferint un acompanyament amorós i respectuós cap a les necessitats dels infants en un entorn escola públic, es va posar de manifest també la necessitat de cuidar les franges no lectives, com el migdia. Això va significar reflexionar sobre algunes situacions normalitzades a la majoria de menjadors escolars com ara obligar a menjar certes quantitats o aliments, haver de fer la migdiada, premiar o castigar certs comportaments, menjar tots junts en un gran menjador, etc.

A poc a poc van anar forjant un projecte de migdia més respectuós amb les necessitats i ritmes dels infants, que està en constant evolució. La nostra experiència i aprenentatge ens ha permès desenvolupar una capacitat d’observació i una metodologia que creiem que pot ser d’interès per a d’altres projectes que es plantegin un acompanyament més respectuós.


Treballem conjuntament amb

· Senda. Centre d’Acompanyament a la Infancia y la Familia.

· Del Campo al Cole. Entitat lider en Espanya en la promoció de l'alimentació escolar sostenible i saludable.

Projectes als quals hem assessorat:

· Escola 30 Passos · Escola pública d’Infantil i Primària.

· Escola Tanit · Escola pública d’Infantil i Primària.

· Ca La Rosa · Menjador d’Infantil, Primària i Secundària.

Hem treballat per:

· CAIEV · Centre d'Assessorament i Investigació d'Educació Viva.

· Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet · Servei de Salut Pública.

· L'Escoleta dels Indians · Projecte pre-escolar.


Assessorament

Oferim acompanyament orientat a equips de menjador d’escoles públiques o privades i projectes de lleure que vulguin apropar-se o aprofundir en un acompanyament respectuós cap als infants, les famílies i el propi equip.

Treballem sobre les necessitats de cada projecte i els seus interessos, tot oferint observació, reflexions, experiències i propostes concretes per a cada projecte educatiu i de menjador. Acompanyem els projectes per a que intentin cobrir més les necessitats dels infants.

Dividim el contingut en tres apartats bàsics:

· Acompanyament emocional i actituds de l'adult acompanyant

Observem possibles millores i mancances en com ens relacionem amb l'entorn i les criatures com a adults acompanyants durant els àpats i al llarg de la franja de migdia. Oferim formació, reflexions i experiències per a treballar en aquest sentit.

· Logística al servei de les necessitats dels infants

Estudiem la logística del projecte interessat i detectem possibles canvis logístics que repercuteixin positivament en les criatures. Espais, materials o propostes disponibles, temps d'espera curts, quants adults hi ha a l'espai i com se situen, són algunes de les qüestions més evidents. No obstant això, també indirectament es pot beneficiar els infants des de la logística, per mitjà d'aconseguir més benestar en els acompanyants, famílies, mestres i companys. En relació a aquestes qüestions, aportem la nostra experiència i elaborem propostes de millora a nivell logístic en funció d’allò que hem observat i les necessitats i demandes del projecte interessat.

· Espais i materials. Mitjans per a la relació

Aportem la nostra experiència pel que fa a la disposició dels espais, el seu ús i els seus materials per a que, en conjunt amb la logística i l'acompanyament, configurin una franja de migdia el més agradable, respectuosa i rica possible per a les criatures i també els adults.

Si vols sol·licitar un assessorament o que t’afegim a la nostra llista de difusió, escriu-nos a: info@kunkoro.kiwi


"Moltíssimes gràcies per compartir aquests dies amb nosaltres. Ha estat un regal tenir-vos i que ens acompanyéssiu una miqueta en aquest camí que anem fent. El dossier final em sembla preciós. Molt útil i especialment interessant tenir una cosa física on quedi recollit una mica el que hem viscut aquests dies."

Tanit Solana. Escola 30 Passos.


Cursos

Actualment estem preparant una sèrie de cursos en diferents plataformes de cursos online, així com cursos presencials a Barcelona.

Pròximament posarem aquí la informació.

També pots apuntar-te aquí al nostre butlletí de novetats.

Hi ha hagut un error.
S'ha realitzat la teva subscripció.

Butlletí de novetats

 Només enviem email manuals, amb les notícies més importants, cuidant el teu descans informatiu. 

Equip

Al voltant del 2015 ens van començar a sorgir, juntament amb companyes del migdia de Congrés-Indians, ganes de compartir l'experiència que suposava acompanyar el migdia de l'escola. Vam començar a valorar la possibilitat d'aportar tot allò que havíem après a d’altres projectes que busquessin un acompanyament específic per a la franja de migdia. Així, el 2018, l’Elina i el Noel ens vam animar a començar i Kun Koro va prendre forma.


Noel Cresencio González

Acompanyant infantil. Psicomotricista. Terapeuta d'Integració Psico-Corporal en formació.

Vaig començar la meva formació al cinema i la interpretació, encara que sempre vaig estar en contacte amb el món del creixement personal i l'educació, degut a la trajectòria personal i professional dels meus pares. Aquesta influència i els meus propis interessos em van portar a treballar a Congrés-Indians a la franja de migdia, des de l’abril de 2011. Poc després, vaig entrar a formar part també de l'equip de suport a les mestres i vaig poder aprofundir en la meva tasca i abordar nous aprenentatges.

També he treballat com a assistent de terapeuta psicomotriu, amb la Verónica Antón a Senda, acompanyant a diversos grups de nens i nenes. Aquesta experiència em va permetre apropar-me al vessant terapèutic de la psicomotricitat de B. Aucouturier i aprendre al costat de la Verónica. Aquestes són les meves principals fonts d'experiència amb infants, a través de les quals continuo aprenent dia a dia com acompanyar-los per a donar-los el que necessiten.

M'he format en cursos de Comunicació Conscient amb Chema Irusta, Acompanyament Emocional, Agressivitat i Conflictes a Senda, i Seitai a Espaidó. També he cursat les formacions anuals d'Educació viva i activa amb Jordi Mateu, Pràctica Psicomotriu Aucouturier Preventiva a l’AEC, la formació anual de l'escola viva i activa El Roure i actualment curso la formació terapèutica de 5 anys d'Integració Psico-Corporal, a l’ETIP.


Elina Acosta

Graduada en Educació Infantil.

Des de l'any 2000 em vaig sentir cridada a explorar àmbits que s’apropessin a les relacions entre les persones. Vaig començar els meus estudis a l'Argentina on vaig realitzar un recorregut intens i divers entre la psicologia, l'art dramàtic i la teologia. Aquestes branques em van fer connectar amb les relacions humanes i els múltiples camins que abordem per a apropar-nos o allunyar-nos els uns dels altres. El 2013, ja situada a Barcelona, vaig finalitzar els meus estudis de Grau en Educació Infantil en la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquests anys d'estudis em van despertar un enorme interès en diferents pedagogies. Abans d'acabar la carrera, el 2011, vaig contactar amb l'escola pública Congrés-Indians, ja que m'interessava aprendre i compartir experiències sobre l'educació viva i activa. Així va ser com vaig començar el camí com a voluntària i després em vaig unir a l'equip de migdia de l'escola, el qual coordino actualment. L'experiència d'aquests anys a l'escola, tant de voluntària, com d'acompanyant de migdia i d'educadora a la franja lectiva, m'han mogut a formar-me amb la Verónica Antón (Senda) en l'acompanyament emocional i en projectes de pedagogia viva i activa, també amb Jenny Silvente en el joc amb "mini mons". Actualment, estic formant-me com a Directora de Lleure a Pere Tarrés.


Continguts: Noel Cresencio, Elina Acosta y Lorena Sala

Web: Noel Cresencio amb plantilla de html5up

Correcció: Lorena Sala


Botiga

Actualment estem preparant una botiga online.

Properament posarem aquí la informació.

També pots apuntar-te aquí al nostre butlletí de novetats.

Hi ha hagut un error.
S'ha realitzat la teva subscripció.

Butlletí de novetats

 Només enviem email manuals, amb les notícies més importants, cuidant el teu descans informatiu. 

Xarxa

Projectes afins

· Congrés-Indians. Escola pública d’educació viva i activa.

· El Roure. Escola viva des de 2001.

· Senda. Centre d’Acompanyament a la Infància i la Família.

· ACELLEC. Associació catalana d'empreses del lleure, l'educació i la cultura.

· EFA. Escola de formació de l'ACELLEC.

· ETIP. Escola Psicoterapèutica d’Integració Psico-Corporal.

· PCNM. Terapia Psico-Corporal·Nucli i Moviment.

· Nadons a l'aigua. Acompanyament afectuós de nadons a l’aigua.

· Del Campo al Cole. Entitat lider en Espanya en la promoció de l'alimentació escolar sostenible i saludable.



****


Articles

  • Cuidar lo invisible a los ojos: Congrés-Indians.
  • Diana, de Esto no es una escuela. Un bonic escrit sobre l’essència de Congrés-Indians, com una de les escoles públiques de referència en acompanyament respectuós.

  • El Acompañamiento Emocional en la infancia.
  • Verónica Antón. Senda. Els adults han de sostenir els infants (i no a la inversa) però no significa que no puguin estar amb el que els passa a ells. El coneixement de les emocions no s’educa, es viu dia a dia quan l’entorn permet mostrar-se.

  • El lenguaje emocional. Acompañando emocionalmente a los niños y niñas.
  • Verónica Antón. Senda. Breu article sobre la importància d’acompanyar els primers anys dels infants tot respectant les seves necessitats profundes (sense confondre-les amb els seus desitjos o voluntats del moment) i acompanyant els possibles moments de frustració, però sense que siguin creats expressament per l’adult per a que l’infant aprengui a tolerar la frustració.

  • Los niños y niñas y los adolescentes.
  • El Roure. Breu escrit sobre com s’acompanya de manera global i de dins cap a fora el creixement dels infants i adolescents a El Roure, un acompanyament no delegat als educadors sinó compartit amb la família, que en té el dret i la responsabilitat.

  • Aprender desde el deseo innato.
  • El Roure. Sobre la importància de respectar l’impuls intern d’aprenentatge de cadascú i la necessitat d’oferir un entorn educatiu ric i un acompanyament respectuós per a que els infants i els adolescents es puguin desenvolupar des d’aquí.

  • La Edad Olvidada
  • Begoña González Minguillón, 2019. Coordinadora de la escuela viva El Roure. "Creo que es una responsabilidad pendiente generar espacios abiertos para adolescentes [...] donde se pueda dar la escucha que necesitan y reclaman, siendo protagonistas de sus propios procesos de aprendizaje y maduración, siguiendo su propio ritmo y manera, sin ser juzgados por sus tentativas de búsqueda".

  • Nuevos Espacios Para La Adolescencia
  • José Contreras Domingo, 2019. Profesor titular del Departamento de Didáctica y Organización Educativa de la Universidad de Barcelona. Remei Arnaus Morral, 2019. Profesora jubilada del Departamento de Didáctica y Organización Educativa de la Universidad de Barcelona. "Entendemos que lo importante es un espacio en el que puedan tener el tiempo, el sosiego respecto a las presiones exteriores, las relaciones y las reflexiones para descubrirse, para reconocer y clarificar sus deseos, y para explorar quienes son, quienes quieren ser y qué caminos quieren probar para ir encontrando su sentido de sí y su dirección en la vida".

  • ¿Qué es la Integración Psico-Corporal y cómo se trabaja?
  • Brigitte Burchartz. Aproximació a la metodologia de treball de la línia terapèutica Integració Psico-Corporal, desenvolupada per Marc Costa, la qual aporta claus interessants sobre l’acompanyament emocional i les relacions en qualsevol entorn.


    Llibres

    · Etapas del desarrollo. Rebeca Wild. Breu apropament a les particularitats de cada septeni de desenvolupament fins a arribar a l’edat adulta amb alguns exemples i la font d’experiència i coneixement que va suposar el Pestalozzi i el León Dormido.

    · Libertad y límites: amor y respeto. Rebeca Wild. Explora el sentit i la importància de la complementarietat de la llibertat i els límits en la criança. A més, aporta elements per a comprendre quan i com posar els límits per a que realment compleixin la seva funció d’expressar amor i respecte pels processos vitals.

    · Los pilares del corazón. Pablo Palmero. Llenguatge clar i exemples del dia a dia per a fer arribar la importància de l’afecte i l’amor en les relacions i mostrar les possibles repercussions personals i socials davant la falta d’afecte i connexió. Inspirat en la Integració Psico-Corporal.

    · Ser o no ser hombre. Viaje a la esencia de la identidad masculina. Alberto Mena. Un recorregut pels instints de l’ésser humà i etapes de desenvolupament i un apropament a les particularitats del nen i home en el procés de construcció de la seva identitat masculina. Inspirat en la Integració Psico-Corporal.

    · Comunicación NoViolenta: un lenguaje de vida. Marshall Rosenberg. Presenta una metodologia concisa per arribar a abordar els conflictes des de l’empatia i donar veu a les necessitats i sentiments de tots els implicats.

    · Ser padres desde el corazón. Inbal Kashtan. Com criar els fills amb més connexió i empatia per mitjà de la metodologia de la Comunicació NoViolenta.

    · El sentido de lo humano. Humberto Maturana. Invitació a recuperar la vida matrística de la infància: atrevir-nos a ser nosaltres mateixos, no aparentar, ser responsables de la nostra vida sense demanar a l’altre que hi doni sentit.


    Vídeos

    · El Roure, una escola viva. Antonio Laforgia. Un bonic documental sobre l’escola El Roure. Una mostra de la profunditat amb que s’acompanya els infants i adolescents, les famílies i l’equip.

    · El circ de les papallones. Joshua Weigel & Rebekah Weigel. Un curtmetratge sobre la importància de l'autonomia sense abandonament.


    La Edad Olvidada

    La adolescencia es una edad olvidada y algo maldita; la mirada que, socialmente y en general, se tiene sobre ella está cargada de negatividad: es una etapa difícil, conflictiva, los adolescentes son dispersos, vagos, poco colaboradores, incomprensibles, arrogantes, narcisistas, rebeldes, emocionalmente inestables, etc. A menudo los adultos se ven sobrepasados por la energía adolescente, aparece la frustración, la incomunicación y se establece el control, la prohibición o el castigo como estrategias de convivencia.

    Curiosamente cada una de las personas adultas hemos sido adolescentes y podemos conectar con nuestra experiencia en esa etapa, conocer a través de lo vivido, lo que necesitamos en su momento, lo que era importante para nosotras y lo que nos limitaba o nos dificultaba el crecimiento. Todo eso puede ser inspirador a la hora de comprender a otros adolescentes, a los adolescentes de hoy.

    En la infancia, para obtener seguridad emocional, necesitamos la imagen inconsciente de que los adultos saben lo que conviene hacer y lo hacen, por tanto, no se equivocan. Además, necesitamos su reconocimiento y aprobación, su amor, por lo que son nuestros modelos, a los que seguimos e imitamos. Según mi experiencia personal y mi observación como profesional de la educación, en la adolescencia se nos hunde, más o menos repentinamente, la fantasía infantil del “perfecto mundo adulto” que teníamos en la infancia.

    Al llegar a la preadolescencia, comienza un enorme cambio evolutivo, todo el organismo se pone en acción para generar el paso de la edad infantil a la edad adulta, una transición fundamental en la vida de cualquier persona. Esa convulsa revolución es la adolescencia. Empezamos a tener cierta autonomía emocional y mayor capacidad para tener conciencia de nuestra realidad y la de los demás, porque la seguridad afectiva que viene del adulto ya no es tan necesaria.

    El adulto y su mundo empiezan a verse con mayor amplitud, con su aspecto negativo incluido; sus errores, incoherencias y debilidades. Hay mayor capacidad de ver la globalidad y de objetivar y al mismo tiempo la mirada está muy condicionada por la conexión y el vínculo afectivo que se establezca con los adultos. La mirada hacia los adultos es muy selectiva, radical a menudo, por la que suelen aparecen adultos a los que se rechaza y adultos a los que se adora.

    El mundo aparece como un lugar a descubrir, más allá del entorno familiar y de sus valores. Ante ese despertar ilimitado, el adolescente cierra los ojos y se evade o cuestiona y se rebela, desea cambiar el mundo. Es una etapa vulnerable y delicada, en la que brota un profundo deseo de libertad, de explorar lo desconocido, a menudo tocando los límites establecidos por la familia o la sociedad. Todo es posible con la rebosante energía adolescente y al mismo tiempo no existe nada más que el momento presente y su intensidad, sea la del goce o la de la angustia.

    La conciencia sobre sí mismo es mucho mayor y comienza un complejo proceso de construcción consciente de la identidad; es decir, me empiezo a preguntar quién soy y quien quiero ser. Para conseguir tener conciencia de sí mismas, las personas adolescentes necesitan distinguirse de la madre y del padre, distanciarse de ellos, reafirmarse en su diferencia. Necesitan crear una imagen de sí mismas, buscar modelos fuera de la familia, pertenecer al grupo de iguales de forma intensa para sentir la complicidad ante tamaña empresa.

    Creo que es una responsabilidad pendiente generar espacios abiertos para adolescentes que puedan contribuir a una experiencia profundamente fructífera, tanto para los mismos adolescentes como para sus familias; espacios donde se pueda dar la escucha que necesitan y reclaman, siendo protagonistas de sus propios procesos de aprendizaje y maduración, siguiendo su propio ritmo y manera, sin ser juzgados por sus tentativas de búsqueda.

    Imagino estos espacios como lugares de encuentro en los que los adolescentes sean capaces de invertir su energía, de expresarla y canalizarla en positivo, sea hacia sí mismos o hacia los demás. Eso requiere un acompañamiento adulto consciente y respetuoso, sintonizado entre profesionales y familia. Un acompañamiento así supone para los adultos una invitación a salir de las creencias dualistas que contraponen el trabajo y el ocio, el aprendizaje y la diversión, que asocian la acción con el aprendizaje y la pasividad con la pérdida de tiempo, etc. y permitir que se exprese la corriente de la vida, con su fluidez y movimiento, con su diversidad de aspectos. También supone atender a las tensiones, bloqueos y dificultades que se manifiesten y que limitan ese flujo vital, tanto a nivel individual como grupal.

    La adolescencia es esencial como encrucijada de caminos hacia la vida adulta. Por eso, creo que es imprescindible crear este tipo de espacios de acompañamiento a adolescentes y sus familias, en los que se comprenda profundamente el sentido y las necesidades de esta etapa crucial, en general, tan incomprendida y descuidada.

    Begoña González, coordinadora de l'escola viva El Roure.


    Nuevos Espacios

    Para La Adolescencia

    Nos parece que la propuesta que hacéis es atractiva y necesaria. Es importante abrir un espacio para estas edades, con corazón, con escucha y atención a sus necesidades.

    Un espacio más allá de la escuela, y que pueda atender a dimensiones y necesidades de su desarrollo, de su formación que tienen otras características a las que la escuela ya no puede responder, porque se escapa de su propósito.

    Es necesario un espacio como el que proponéis, porque en unas edades en que las chicas y los chicos empiezan a despegarse de sus referentes familiares y a buscar otras relaciones, a veces se encuentran en un vacío entre los espacios escolares, más normalizados y normativizados, y las relaciones que van explorando fuera de la familia y de la tutela de los adultos.

    Uniéndosele a esto la dificultad para disponer de un lugar, un ambiente físico, que no sea la casa familiar, pero tampoco la calle.

    Por eso pensamos que es importante disponer de un espacio físico y relacional, atendido por adultos respetuosos, que no son ni la escuela ni la familia, y que puede abrir nuevas posibilidades de experiencia. Un ambiente en el que los adultos están presentes, pero no están encima. Adultos que no son ni las madres ni los padres, pero tampoco las maestras ni los maestros.

    El arte está aquí en saber crear y cuidar ese nuevo lugar que no es ni escuela ni familia, pero en donde hay la posibilidad de un encuentro, de adultos de referencia y de nuevas posibilidades de relación y de actividad. Y ahí es fundamental contar con dos personas como vosotros, con experiencia, con formación y con sensibilidad para captar los ambientes y sus necesidades y para saber ser adultos de referencia que no son ni docentes ni familia.

    Pensamos que el sentido de vuestro espacio de lo que se trata no es de apoyar la capacidad adaptativa de los jóvenes al mundo que nos están imponiendo, sino que puedan encontrar el sentido profundo de lo que les mueve internamente como sentido y anhelo de vida; para estar comprometidos con la vida y con el mundo. No es el sentido de adaptarse, sino de conectar con su profundo sentido interno que les guía. Entendemos que lo importante es un espacio en el que puedan tener el tiempo, el sosiego respecto a las presiones exteriores, las relaciones y las reflexiones para descubrirse, para reconocer y clarificar sus deseos, y para explorar quienes son, quienes quieren ser y qué caminos quieren probar para ir encontrando su sentido de sí y su dirección en la vida.

    José Contreras Domingo. Professor titular del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona

    Remei Arnaus Morral. Professora jubilada del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona


    Elements

    Text

    This is bold and this is strong. This is italic and this is emphasized. This is superscript text and this is subscript text. This is underlined and this is code: for (;;) { ... }. Finally, this is a link.


    Heading Level 2

    Heading Level 3

    Heading Level 4

    Heading Level 5
    Heading Level 6

    Blockquote

    Fringilla.

    Preformatted

    i = 0;
    
    while (!deck.isInOrder()) {
        print 'Iteration ' + i;
        deck.shuffle();
        i++;
    }
    
    print 'It took ' + i + ' iterations to sort the deck.';